La nova cançó inèdita – Lletres censurades a la llum –
Dimarts 18 de desembre, a les 20.30 h, tindrà lloc un concert organitzat pel Memorial Democràtic que recull diferents peces musicals de la Nova Cançó que van patir la censura de la dictadura franquista. El concert, comissariat per l’etnomusicòloga i historiadora Maria Salicrú-Maltas, recupera peces inèdites que mai van veure la llum per la culpa de l’actuació dels censors, així com les versions originals, desconegudes pel públic, de moltes cançons abans de patir la mutilació de la censura.
Les peces seleccionades corresponen a Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Raimon, Ovidi Montllor o Joan Baptista Humet, entre d’altres, i seran interpretades pels joves cantautors Pau Alabajos, Arnau Aymerich (Ebri Knight), Cesk Freixas, Meritxell Gené, Gemma Humet, Jordi Montañez i Marc Ràmia.
Maria Salicrú-Maltas contextualitza l’època de la censura: “La censura ha estat i és un mecanisme de repressió del qual la música n’és víctima com qualsevol art. Durant la dictadura franquista, la humiliació que patiren els artistes, periodistes, escriptors, músics i un llarg etcètera de creadors es va dur a terme amb prevaricació i mala intenció de manera continuada, fos quina fos la llei vigent.
”Tots els músics, independentment del seu estil, havien de presentar les lletres de les cançons que volien cantar en directe al corresponent Gobierno Civil i a la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo. Per enregistrar un disc, calia presentar-les directament al Ministerio, a Madrid. Per al concert, les cançons es podien autoritzar, denegar o prohibir per ordre del Delegat. Pel que fa a les gravacions, les cançons podien ser autoritzades o bé denegades de forma parcial o íntegra. En aquest cas, els artistes podien tornar a presentar a consideració una nova lletra.
”La decisió depenia de molts factors: el raonament del censor/a en els seus informes, l’acatament o refús dels seus caps, si ja existia una autorització prèvia de la cançó… Aquest desconcert va portar els artistes a enginyar mecanismes de burla per no patir la mutilació de la seva obra, tant per a l’enregistrament de discos com per a les actuacions en directe.
”Una humiliació angoixant i contínua que volem dignificar divulgant algunes peces de la Nova Cançó en la seva versió original, abans que fossin reprimides per la censura, i donant a conèixer cançons que es volien enregistrar en un disc i que van ser denegades pel Ministerio. Moltes d’elles van restar inèdites perquè l’artista es va negar a canviar-ne la lletra o bé perquè no va poder canviar-la per falta de temps.”
