Al cor de Montserrat Abelló
Quin plaer dissabte poder bategar al cor de les paraules de l’enyorada i admirada #MontserratAbelló, cantar-les i sentir com la bellesa et tremolava, per les mans, pels ulls, per la veu.
Tocar el primer acord del seu gran poema ‘Sovint diem’ i palpar una vibració fonda que s’eixamplava, que s’acoblava, que se m’escapava, que no controlava, però malgrat això, fràgil i aclaparada per tanta intensitat, seguir, i deixar-se endur, allà, al fons de la nit, talment:
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.’
Fotos: Manel Bielsa