L’Abraçada moscovita
Va ser un honor i un plaer, ara fa un any, poder viatjar fins a Rússia per participar en els actes de celebració del 40è aniversari de la fundació dels Estudis de Catalanística de la Universitat Estatal de Moscou.
Faig memòria del gruix i el replec d’emocions que vaig sentir, del delit i l’alegria que em va suscitar aquest periple, de l’energia intensa de la gent, la calidesa, les llambregades, les flors, la llum, les abraçades.
Quan vaig cantar i recitar a l’aula dedicada al gran poeta rus Aleksandr Puixkin, quan vaig anar a visitar la tomba d’Aleksandra Kol·lontai al cementiri de Monestir de Novodevitxi, les converses profundes i complicitats al Cafè Puixkin, el concert a l’Institut Cervantes, o l’emoció salvatge i l’embat que vaig sentir durant la visita a la casa museu de la poeta Marina Tsvetàieva.
Va ser un viatge impressionant, on hi he conegut gent preciosa que han deixat en mi una petjada ben fonda i bonica. La vida m’aprèn a viure.
Спасибо, Спасибо, Спасибо! 
<3
I per acabar, dos poemes, el primer és un vers del ‘poema de la fi’ de Marina Tsvetàieva:
Oh, no m’ullprenguis! t’exigia
En aquell temps d’intimitat,
En aquella hora prop del cim
I de la passió.
I el segon és d’Anna Akhmàtvova, del seu llibre ‘Rèquiem’ (tots dos traduïts per Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova):
Cap cel estrany no em donava aixopluc
Ni em protegien ales forasteres.
Era, llavors, entremig del meu poble
I compartia la seva dissort.
Share Post
