DISCOGRAFIA
NO DIRÉ RES DE MI
“No diré res de mi” és, a més d’una declaració d’intencions, el sisè disc de Meritxell Gené, un recull de tretze poemes de Gabriel Ferrater.
L’origen de tot plegat es troba en l’espectacle “Ferrater. G”, estrenat com a cloenda del Barnasants 2022 al Teatre de Sant Cugat del Vallès el dia del cinquantè aniversari de la mort del poeta (i del centenari del seu naixement), en què es va recuperar, amb música i dansa, el Ferrater més provocador i irreverent.
Si en el darrer treball, “Sa tanca d’allà dins”, Meritxell Gené parlava des de les pròpies entranyes, en aquesta ocasió és, en paraules del poeta, just “A l’inrevés”. Gené s’endinsa en el Ferrater més melancòlic, sense filtres, i s’atreveix a cantar els versos fugissers (que sempre fugen i sempre tornen) del poeta, sense dir res, o potser sí, d’ella mateixa.
Ho fa amb un registre inexplorat, amb una nova geometria, acompanyada d’en Pau Guillamet “Guillamino”, a l’electrònica, i d’ en Santi Careta, a les guitarres. Un viatge d’anada… i qui sap si de tornada. Com un sol que menstrua i no es vol pondre.
SA TANCA D'ALLÀ DINS
Meritxell Gené ens presenta ‘Sa tanca d’allà dins’, un treball que desgrana alguns dels poemes que formen part del seu primer llibre ‘Després dels esbarzers’ (Pagès Editors), un recull molt personal, nascut del delit de reviure el passat, de gratar-lo, d’emmirallar-s’hi i de guarir-lo.
Sense haver-ho previst gaire, l’energia, sovint fonda i atàvica, d’aquells poemes tan íntims, ha empès uns versos que a poc a poc s’han anat desplegant musicalment. Un cop recitats i digerits, ara són escrits per a ser cantats. La profunditat insòlita dels versos persevera cada cop que els declama i, més encara, ara que també ens els canta. En una celebració essencial, cos endins i ben enfora.
BRANQUES
Després del plaer d’haver musicat la poesia de Màrius Torres en el disc ‘Així t’escau la melangia’ (2013) i d’haver-la cantat per tota la geografia dels Països Catalans, aquest treball discogràfic, que Meritxell Gené ens presenta, inspirat pel mateix alè, vol aprofundir la paraula dels nostres poetes.
El disc proposa un fresc de dotze poetes d’arreu dels Països Catalans del segle XX, units per la intensitat de viure i la sinceritat en la seva obra, cants a la terra i a l’amor. Els poetes escollits són: Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal, Joan Barceló, Montserrat Abelló, Joan Sales, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Marià Villangómez, Concepció G. Maluquer, Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseït.
AIXÍ T'ESCAU LA MELANGIA
Meritxell Gené ha posat música a deu poemes de Màrius Torres al disc ‘Així t’escau la melangia’ (Autoeditat, 2013). Un àlbum delicat, on la força la prenen la paraula i el vers del poeta lleidatà, a qui Gené ha volgut retre aquest homenatge.
La cantant, també lleidatana, explica que és el seu poeta de capçalera i que fent aquest disc ha connectat amb el Màrius Torres més espiritual. Ho fa amb cançons com ‘Mozart’, primer videoclip del disc.
SOTA ELS LLENÇOLS
‘Sota els llençols’ (Tolmusic, 2010) és un disc intimista, fet des de la tendresa, on hi predominen melodies suaus. Gené ens parla, a mig camí del folk i del pop, d’experiències personals, records d’infantesa, bocins de vida quotidiana… Un calidoscopi de pensaments i sensacions.
En aquest segon treball hi trobarem noves poesies musicades: ‘L’amor jugava a perdre’s’, de Miquel Martí i Pol; ‘La meva terra m’acull’, de Jordi Pàmias; i ‘8 de març’, de Maria Mercè Marçal
INESPERADAMENT
‘Inesperadament’ (2008) és el primer treball, autoeditat i en solitari, de Meritxell Gené. Un disc primerenc i jovenívol, que es va desplegant a cavall del pop i del rock, amb tocs de música d’arrel i, fins i tot, amb sonoritats experimentals.
És un disc ple de descobertes i de noves emocions, on també hi trobarem el primer poema musicat per Gené: ‘La Ciutat Llunyana’, de Màrius Torres.
COL·LABORACIONS
Participació en els DOCUMENTALS:
‘L’Alguer, un pentagrama com un carrer’ (Plataforma per la Llengua, 2018) dirigit per Roger Cassany
‘Bon cop de falç. La història de l’himne’ (2014) dirigit per Eloi Aymerich
LLIBRES PUBLICATS
DESPRÉS DELS ESBARZERS
Això que teniu entre les mans és material sensible. Molts ens preguntàvem quant tardaria la Meritxell Gené a publicar el seu primer poemari, després d’escoltar-la musicar versos eterns dels/les nostres poetes, després de les llargues converses sobre passions i metàfores, de veure-la recitar de memòria Vinyoli, Màrius Torres o Verdaguer i rebre fotografies seves d’emoció quan aconsegueix una nova joieta en una llibreria de vell de Barcelona o de qualsevol poble on hagi fet parada.
Tots sabíem que només era qüestió de temps, o de necessitat, o d’ambdues coses alhora, i que no ho faria de forma precipitada ni per cap altre motiu que no fos aquest amor profund que sent per la poesia, que en definitiva és la vida.
Aquesta forma de mirar i mirar-se cap endins, d’exorcitzar i fer foguera, de recordar com qui sent bategar aquest cor que no para i veu com la llum surt de les ferides que ja no sagnen ni poden ser cicatriu dins d’aquest corral tornat refugi de pols, cartes, vinils i fotografies impreses com les que ja no en queden.
LLIBRES COL·LECTIUS
POETES DE PONENT
No hi ha adscripcions territorials per a la literatura, perquè pertany, sempre i tota, a la llengua en què és escrita. En aquesta antologia, l’edició de la qual ha estat confiada a dos poetes de referència, Jaume Pont i Jordi Pàmias, s’hi apleguen tot un seguit d’autors lleidatans que abasten un ventall cronològic que va de la Renaixença fins als nostres dies.
Aquesta antologia és, doncs, una mostra i una proposta, amb la voluntat de “configurar una panoràmica oberta, de caràcter històric, eclèctic i de qualitat”. Un llibre, en definitiva, que construeix un sentit de conjunt. “No es tracta d’una suma de veus, sinó d’una estructura que dibuixa èpoques, estils, tendències, idees, temes i marques expressives i diverses.
Amb això volem dir que, dins d’un corpus com el nostre, arrelat en una llengua i una tradició concretes, el sentit de la continuïtat no es perd mai.”
ESPECTACLES
Poetes amb majúscula
No diré res de mi
Gené s’endinsa en el Ferrater més melancòlic, sense filtres, i s’atreveix a cantar els versos fugissers (que sempre fugen i sempre tornen) del poeta, sense dir res, o potser sí, d’ella mateixa.
Ho fa amb un registre inexplorat, amb una nova geometria, acompanyada d’en Pau Guillamet “Guillamino“, a l’electrònica, i d’ en Santi Careta, a les guitarres. Un viatge d’anada… i qui sap si de tornada. Com un sol que menstrua i no es vol pondre.
Les Kol·lontai
El nou format de Les Kol·lontai, ara com a duet amb Ivette Nadal i Meritxell Gené, reapareix per defensar un treball més feminista que mai.
El disc Adelerades (Sota la Palmera, 2025) té vuit cançons i una sonoritat reforçada i renovada, gràcies en bona part a la producció i direcció musical de Valen Nieto (Raydibaum). El repertori afronta temàtiques diverses de la lluita feminista, com la maternitat, la menstruació, la identitat, el cos, i l’empoderament.
La mirada violeta. Roig i Marçal.
Espectacle poeticomusical de la cantautora Meritxell Gené i la poeta i escriptora Aina Torres, que retraten dues escriptores fonamentals de la literatura catalana: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig.
Per què van escriure? Com les va condicionar el fet de ser dones? Un diàleg amb cançons, textos i poemes. Un homenatge a les dones de mirada violeta.
AMOR. Arrels, branques i fulles
Un recorregut d’amor des de les arrels dels nostres poetes, passant per les branques de totes les maneres de dir de la nostra llengua fins a les fulles que els fan volar enllà de tot.
Entrellaçant cançons que prenen la poesia com a material de partida, i poemes sobre bases musicals, tracem un camí que ens duu a fer parada en l’obra d’uns quants poetes estimats i d’unes quantes poetes estimades. I aquest camí és fet d’amor, perquè l’amor mou el sol i les estrelles i tot.
Branques del capvespre. Udols a l’horabaixa.
Aquest espectacle poètico-musical fusiona la poesia de David Caño amb la veu, les cançons, de la Meritxell Gené. Càntics a la vida i laments de negranit. Pèrdues i nostàlgies.
Convits a viatges impossibles i retorns a paraules necessàries. Desig d’habitar-se, esperances en present per canviar futurs previsibles i regust a terra saborosa. Poesia sobre Poesia. I les pauses. El vent. La calma.
